Estava pensant...

Ara he caigut que fa temps mig portava un blog. M'hi he acostat i he vist que fa més o menys un any i mig que no hi he escrit res.

Quantes coses han canviat en un any i mig... Aquests 18 mesos semblen una eternitat, perquè han passat moltes coses i perquè les coses que em preocupaven o sobre les que escrivia abans ara se m'ocorren banals, superficials i insignificants. Més o menys el mateix que crec que li ha passat al país, o almenys a la meva versió de país, els darrers anys.

Les preocupacions fruit de qui es pensa ric i no ho és han deixat pas a la crua realitat de qui viu amb la incertesa del que passarà demà. Tot és gris, borrós, sense poder veure què hi ha darrere la boira que ens envota, si més boira o una mica de llum per fi. Com avui, que plou des de fa 2 dies i no hi veus més enllà de 100 metres a causa dels núvols.

Malgrat tot, malgrat els moments de desesperança, desànim, desencís i incertesa, sempre hi ha moments que  ens permeten entreveure el nord que la boira no ens deixava veure. Ahir una persona molt propera va aconseguir assolir els objectius que s'havia marcat per a aquest any. Amb constància, afany, passió i brillantor.

Amunt, amunt i força!!

Finalment, eleccions

Finalment s'han convocat eleccions al Parlament de Catalunya. 28 de novembre. Coincideix amb el cap de setmana en què es juga el Barça - Madrid.

No em posaré avui a discutir sobre opcions polítiques, jocs de poder i conveniències: ja hi haurà temps de sobres. El que m'ha cridat avui l'atenció ha estat la data escollida pel fet que cioncideix amb un partit de futbol (perdó, fúmbol) de tanta envergadura. Pot donar-se el cas que no coincideixin concretament el mateix dia 28, ja que és possible que el Barça jugui el dissabte 27 (depèn de les teles, que són els que paguen).

No conec cap polític que, tenint capacitat per fer-ho, no esculli la data que més li convé per a convocar unes eleccions. Però he de dir que aquesta vegada se m'escapa per què aquesta li convé al President Montilla. Independentment del problemes de caire civil (seguretat bàsicament) de fer coincidir ambdós esdeveniments, ¿per què l'ha escollida? ¿seria el resultat electoral diferent si el Barça juga dissabte enlloc de diumenge? ¿s guanya o perd? Si el Barça va bé a la lliga, ¿serà millor per al PSC electoralment que si el Barça va malament?

Podria donar-se el cas, també, que el President hagi escollit aquesta data amb independència del partit del Barça, i que els motius siguin uns altres. Però, quins? Per què aquest cap de setmana poden convocar les eleccions fins a finals de desembre? El Nadal no l'ajudaria? Aniran pitjor les coses al desembre?

Se m'escapa. Simple curiositat. Sense cap mena d'acritud, que consti.

En honor a pookie

En honor a en Pookie, gran amic i millor persona, que m'obliga a crear una altra entrada, vull comentar la següent notícia (recalquem això de notícia, que vol dir que algun mitjà se n'ha fet ressò i ho ha publicat a la seva web amb la intenció que la gent ho llegim i ho valorem):

Las muñecas Bratz le ganan el pulso a Barbie

La veritat és que no se m'ocorre cap comentari ni cap valoració. Pookie, em pots ajudar a interpretar aquesta notícia?

Primers brots verds?

Avui he llegit aquesta notícia:

Los precios industriales encadenan en junio su séptimo repunte consecutivo, tras subir un 3,2%

Això vol dir que la indústria entesa com a indústria de productes i no de serveis, està començant a sortir de la crisi? Que tenen més comandes i per això pujen els preus? Estem davant una mostra palpable de brot verd? O m'equivoco i no ho estic intepretant bé?

Si no m'equivoco en la interpretació, es tracataria d'una notícia magnífica. A la ciutat on visc no paro de veure botiges tancades, negocis en traspàs i locals comercials desocupats. Molta gent del meu entorn són aturats de llarga durada (molts d'ells de més de 2 anys). Ja sé que l'atur és la darrera cosa que es recupera quan se surt d'una crisi, però amenys poder dir que ja hem tocat fons i que a partir d'ara ja només podem anar amunt, encara que sigui a pas de tortuga, seria una injecció d'esperança important.

Dret a escollir

Fa alguns mesos que es va aprovar la llei que obliga les grans distribuïdores (majors) a doblar un determinat nombre de les pel·lícules que s'estrenen al català.

La seva resposta: Disney veta la versión catalana de Toy Story en 3D. Fantàstic. Ells volen demostrar que pixen més lluny. Doncs, pel que fa a mi, dues pedres!

En primer lloc, demostren la seva nul·la sensibilitat envers un col·lectiu gens menyspreable de catalanoparlants, que, per cert, en nombre són més persones que les d'altres col·lectius per als que sí que doblen. A més a més, les formes que han fet servir, els anuncis falsos, tendenciosos i que ataquen la intel·ligència que es poden veure en determinades sales en contra de la llei, tot plegat, em sembla d'un menyspreu absolutament inacceptable.

En segon lloc, i ja que les consideracions socials, culturals i de respecte envers una nació els la repampimfla, com a mínim ara tindran l'obligació d'acatar les lleis que dicta el Parlament en el marc de les seves competències, a l'igual que les acatem la resta. Espero que la Generalitat, arribat el dia, faci complir la nova llei al peu de la lletra, amb les sancions que s'escaiguin per als que no ho facin.

Indignat estic amb aquests senyors.

Vergonya

A veure si ho he entès: es manifesta més d'un milió de persones al carrer i tot el que saben fer els representants de la nostra sobirania es arribar a un acord paupèrrim al Parlament i perpetrar un ridícul majúscol al "Congreso". És així?

Sento vergonya, sento que per variar hem desaprofitat una altra ocasió almenys per fer saber que alguna cosa està passant i que no la poden ignorar.

I el pitjor de tot, el que realment em fa sentir més vexat és que ja sabíem tots que passaria.

Ja no sé com afrontar les properes Autonòmiques. No he deixat d'anar a votar mai, perquè els menus pares i els meus avis em van inculcar que era un dret que havia costat molta suor i molta sang de guanyar. Però aquesta vegada, davant d'aquest panorama, un panorama protagonitzat per uns partits polítics més compromesos amb el nombre d'ascons que amb la gent a qui representen o el país que els ha vist néixer i créixer, quina sortida em queda? El vot en blanc?

El PSOE desarma al PSC

La cara amable de l'acidesa càustica

Sempre que arriba aquesta època de l'any (el període pre-vacances) es repeteixen una sèrie de patrons tant en l'àmbit personal com en el laboral que, malgrat els meus més de 40 anys, no he aconseguit encara assimilar o, segons com, controlar:

• La gent (els clients) vol tenir-ho tot llest abans de marxar de vacances, independentment de si ells no ens han fet ni cas durant mesos. En cualsevol cas, i sense cap mena d'excusa, ho volen acabat abans de l'agost i no valen raonaments.
• La gent (tots nosaltres) està d'un histèric perdut. Aquesta histèria es pal·lesa molt en la forma de conduir, que a mesura que s'apropa l'agost va decaient en prudència i creixent en temeritat i en nombre d0insults proferits. Per als motoristes com jo, la carretera i el carrer es converteixen en un joc de guerra anomenat "Objectiu: supervivència".
• L'Estremit (o sigui jo) com que té clients i és gent, no s'escapa de les neures provocades pel calendari, i està fins al capdamunt de tot.

Total, que ahir em vaig trobar exactament en la mateixa situació que el protagonista de la vinyeta del Forges d'avui. Només que el que em van contestar va ser "Val, però abans treu a passejar la gossa".

Som biologia psicològica. O psicologia amb substracte biològic, com es vulgui.